Los domingos

Sinopsi

Ainara té disset anys, és una bona estudiant i ha crescut sense mare. Quan anuncia a la família que vol fer-se monja de clausura, la decisió sacseja tot el seu entorn: el pare es manté distant davant la notícia, mentre la tia sospita que l’Església l’està manipulant. La pel·lícula explora, amb mirada íntima, el pes de la fe, la llibertat i les expectatives familiars en la construcció d’una identitat pròpia.

Context

Alauda Ruiz de Azúa, guanyadora del Goya a la millor direcció novella amb “Cinco lobitos” (2022), va començar a treballar en aquest guió gairebé just després d’acabar aquell rodatge. Si “Cinco lobitos” era, en paraules de la mateixa directora, “una manera d’entendre’s a ella mateixa”, per a “Los domingos” va haver de fer una recerca molt més àmplia sobre vocacions religioses, un terreny allunyat de la seva pròpia mirada laica.

La pel·lícula va obrir el Festival de Sant Sebastià 2025, on es va endur la Concha d’Or, el premi FIPRESCI de la crítica internacional i el premi Irizar al cinema basc (la tercera Concha d’Or consecutiva per al cinema espanyol i la segona guanyada per una directora). Als Premis Goya 2026 hi va arribar amb 13 nominacions i en va guanyar 5: millor pel·lícula, millor direcció, millor guió original, millor actriu protagonista (Patricia López Arnaiz) i millor actriu de repartiment (Nagore Aranburu).

Curiositats

• Blanca Soroa, que interpreta la protagonista Ainara, no havia actuat mai abans: l’equip de càsting la va trobar directament a l’hora del pati del seu institut, a Biscaia, sense escoles d’interpretació de per mig.
• Amb un repartiment gairebé debutant, la pel·lícula es va endur 5 de les 13 categories a què optava als Goya.
• El títol fa una doble referència: al dia de missa i al dia en què tota la família (pare, tia, àvia) es reuneix per dinar.
• Ha rebut una acollida excepcional entre la crítica internacional, amb un 100% de valoracions positives a Rotten Tomatoes.

Per què l’hem programat?

“Los domingos” arriba precedida per un dels palmarès més sonats del cinema espanyol recent (Concha d’Or, FIPRESCI i cinc Goya, entre ells millor pel·lícula i millor direcció) i ofereix un retrat honest i sense judicis d’una decisió vital difícil de comprendre des de fora. És una oportunitat per parlar, en el col·loqui posterior, sobre la vocació, la fe i fins a quin punt les decisions dels més joves són realment lliures.