The Artist

Sinopsi

Hollywood, finals dels anys 20. George Valentin és una estrella consagrada del cinema mut que veu com la seva carrera comença a trontollar amb l’arribada del cinema sonor. Al mateix temps, una jove actriu, Peppy Miller, inicia un ascens imparable cap a la fama.

Entre l’orgull, la por al canvi i una història d’amor subtil, The Artist retrata un moment clau en la història del cinema: el pas del silenci a la paraula.

Context

Estrenada el 2011 i dirigida per Michel Hazanavicius, The Artist és una declaració d’amor al cinema clàssic de Hollywood. Rodada en blanc i negre i pràcticament muda, reprodueix l’estètica, el llenguatge i els codis narratius del cinema dels anys 20.

La pel·lícula evoca figures com Douglas Fairbanks i Gene Kelly, i homenatja l’època daurada dels grans estudis.

El seu èxit internacional va ser inesperat: una pel·lícula muda i en blanc i negre que va conquerir el públic contemporani i va triomfar als Premis Oscar.

Curiositats

• Va guanyar 5 Premis Oscar, incloent millor pel·lícula i millor director.
• La banda sonora té un paper fonamental, ja que substitueix els diàlegs i reforça les emocions.
• És una de les poques pel·lícules mudes modernes amb èxit comercial global.
• El gos Uggie, que interpreta Jack, es va convertir en una autèntica estrella mediàtica.
• L’escena final juga amb el so d’una manera molt simbòlica, reforçant el tema central del film.

Per què l’hem programat?

The Artist és, sobretot, una declaració d’amor al cinema. No només al cinema mut, sinó al cinema com a llenguatge universal capaç d’emocionar sense necessitat de paraules.

És una pel·lícula que parla del canvi, de la transformació i de la capacitat d’adaptar-se als nous temps sense perdre l’essència. I això connecta plenament amb el naixement del nostre cineclub: un projecte que vol mirar al passat per entendre’l, però també construir futur cultural i cinèfil a Roda de Berà. Inaugurar el Cineclub Roda de Berà amb The Artist és un gest simbòlic:

• Celebra els orígens del setè art.
• Reivindica la màgia de la sala fosca i la projecció compartida.
• Recorda que el cinema és emoció col·lectiva.

No hi ha millor manera de començar un cineclub que amb una pel·lícula que parla del propi cinema. Una obra que ens convida a estimar-lo, a defensar-lo i a viure’l en comunitat. El millor punt de partida és recordar per què el cinema ens enamora.